Article 1. Fet imposable.

1. L'impost sobre activitats econòmiques és un tribut municipal, directe i de caràcter real, el fet imposable del qual és el mer exercici, en el territori nacional, d'activitats empresarials, professionals o artístiques, tant si s’exerceixen com no en local determinat y es troben o no especificades en les tarifes de l’impost.

2. Es consideren, als efectes d'aquest impost, activitats empresarials les de ramaderia independent, les mineres, industrials, comercials i de serveis. Conseqüentment, no tenen aquesta consideració les activitats agrícoles, les ramaderes dependents, les forestals i les pesqueres, no constituint el fet imposable per l’impost cap de les esmentades, d’acord amb les consideracions contingudes a l’article 78.2 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

3. Als efectes d’allò que disposa el paràgraf 1, es considera que una activitat s’exerceix amb caràcter empresarial, professional o artístic, quan suposi l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’un dels dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis. En aquest sentit, el contingut de les activitats gravades es definirà a les tarifes de l’impost.

4. No constitueix el fet imposable d’aquest impost l’exercici de les següents activitats:

a. La enajenació de béns integrats a l’actiu fix de les empreses que hagin figurat degudament inventariats com a tal immobilitzat amb més de dos anys d’antel·lació a la data de la seva transmissió, y la venda de béns d’ús particular i privat del venedor, sempre que els hagi utilitzat durant un període igual de temps.

b. La venda dels productes que es recibeixin en pagament de treballs personals o serveis professionals.

c. La exposició d’articles amb la finalitat exclusiva de decoració o guarniment de l’establiment. Per contra, estarà subjecte a l’impost l’exposició d’articles de regal als clients.

d. Quan es tracti de venda al menor la realització d’un única acte u operació aillada.

Article 2. Subjectes passius. 

1. Són subjectes passius d'aquest impost, les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, sempre que, desenvolupin en aquest terme municipal, qualsevol de les activitats que originen el fet imposable.

2. Els subjectes passius que resideixen a l'estranger durant més de sis mesos de cada any natural, estaran obligats a designar un representant amb domicili en territori espanyol, als efectes de les seves relacions amb la Hisenda Pública.

Article 3. Responsables.

1. Responen solidàriament de les obligacions tributàries totes les persones que siguin causants d'una infracció tributària o que col·laborin a cometre-la.

2. Els coparticipans o cotitulars de les entitats jurídiques o econòmiques a què es refereix l'article 35 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributaria respondran solidàriament en proporció a les seves respectives participacions de les obligacions tributàries d'aquestes entitats.

3. En el cas de societats o entitats dissoltes i liquidades, les seves obligacions tributàries pendents es transmetran als socis o partícips en el capital, que respondran d'elles solidàriament i fins el límit del valor de la quota de liquidació que se'ls hagués adjudicat.

4. Els administradors de persones jurídiques que no realitzin els actes de la seva incumbència per al compliment de les obligacions tributàries d'aquelles respondran subsidiàriament dels deutes següents:

a) Quan s'ha comès una infracció tributària simple, de l'import de la sanció.

b) Quan s'ha comès una infracció tributària greu, de la totalitat del deute exigible.

c) En supòsits de cessament de les activitats de la societat, de l'import de les obligacions tributàries pendents en la data de cessament.

5. La responsabilitat s'exigirà en tot cas en els termes i d'acord amb el procediment previst a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

6. Els deutes per aquest impost seran exigibles a les persones físiques i jurídiques que succeeixen al deutor en l'exercici de les explotacions i activitats econòmiques.

7. L'interessat que pretengui adquirir la titularitat de l'activitat econòmica, prèvia conformitat del titular actual, podrà sol·licitar de l'Ajuntament certificació dels deutes per aquest impost. Cas que la certificació s'expedeixi amb contingut negatiu, el sol·licitant restarà exempt de responsabilitat pels deutes de l'impost existents en la data d'adquisició de l'explotació econòmica.

Article 4. Exempcions.

1. Estaran exempts d’aquest impost:

a) L’estat, les Comunitats Autònomes i les entitats locals, així com els Organismes autònoms de l’estat i les entitats de dret públic de caràcter anàleg de les Comunitats Autònomes i de les entitats locals.

b) Els subjectes passius que iniciïn l’exercici de la seva activitat durant els dos primers períodes impositius d’aquest impost en que es desenvolupi la mateixa. No es considerarà que s'ha produït l'inici de l'exercici d'una activitat quan aquesta s’hagi desenvolupat anteriorment sota una altra titularitat, la qual cosa s’entendrà que es dona, entre d’altres supòsits, en casos de fusió, escissió o aportació de branques d'activitat.

c) El següents subjectes passius:

- Les persones físiques.

- Els subjectes passius de l’Impost sobre Societats, les societats civils i les entitats de l’article 35 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributaria, que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 €.

- Quan als contribuents per l'Impost sobre la renda de no residents, l'exempció només afectarà als que operin en Espanya mitjançant establiment permanent, sempre que tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 €.

A efectes de l'aplicació de l'exempció prevista en aquesta lletra, es tindran en compte le s següents regles:

1a. L'import net de la xifra de negocis comprendrà, segons l'article 191 del Text refós de la Llei de societats anònimes, aprovat per Reial decret legislatiu 1564/89, de 22 de desembre, els imports de la venda dels productes i de la prestació de serveis corresponents a les activitats ordinàries de la societat deduïdes les bonificacions i demés reduccions sobre les vendes, així com l'Impost sobre el valor afegit i altres impostos directament relacionats amb l'esmentada xifra de negocis.

2a. L'import net de la xifra de negocis serà, en el cas dels    subjectes passius de l'Impost sobre societats o dels contribuents per l'Impost sobre la renda de no residents, el del període impositiu respecte del qual hagués finalitzat el termini de presentació de declaracions per aquests tributs l'any anterior al de l'acreditament de l'Impost sobre activitats econòmiques. En el cas de les societats civils i les entitats a què es refereix l'article 35 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, l'import net de la xifra de negocis serà el que correspongui al penúltim any anterior al de l'acreditament d'aquest impost. Si el dit període impositiu hagués tingut una durada inferior a l'any natural, l'import net de la xifra de negocis s'elevarà a l'any.

3a. Per al càlcul de l'import de la xifra de negocis es tindrà en compte el conjunt de les activitats econòmiques exercides pel subjecte passiu.

No obstant, quan l'entitat formi part d'un grup de societats en el sentit de l'article 42 del Codi de Comerç, l'import net de la xifra de negocis es referirà al conjunt d'entitats que pertanyin al grup.

A aquests efectes es defineix el grup de societats com el integrat per la societat dominant i una o varies societats dominades. Es considera dominant a la societat mercantil que sigui soci d'una altra societat, respecte de la qual:

a) Tingui la majoria dels drets de vot, directament o com a resultat d'acords celebrats amb altres socis.

b) Tingui la facultat de nomenar o destituir a la majoria dels membres de l'òrgan d'administració o hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, la majoria dels membres de l'òrgan d'administració.

Son societats dominades les que es trobin en relació amb la dominant en algun dels supòsits anteriors, així com les successivament dominades per aquestes.

4a. En el supòsit dels contribuents per l'impost sobre la renda de no residents, s'atendrà a l'import net de la xifra de negocis imputable al conjunt dels establiments permanents situats en territori espanyol.

a) Les entitats gestores de la Seguretat Social i les Mutualitats de Previsió Social regulades per la Llei 30/95, de 8 de novembre.

b) Els organismes públics d’investigació, els establiments d’ensenyament en tots els seus graus costejats íntegrament amb fons de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals, o per fundacions declarades benèfiques o d’utilitat pública, i els establiments d'ensenyament en tots els seus graus que, mancant d’ànim de lucre, estiguin en règim de concert educatiu, inclòs si faciliten als seus alumnes llibres o articles d'escriptori o els presten els serveis de mitja pensió o internat, i encara que, per excepció, venguin al mateix establiment els productes dels tallers dedicats al dit ensenyament, sempre que l'import d'aquesta venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destini, exclusivament, a l'adquisició de matèries primes o al sosteniment de l'establiment.

c) Les associacions y fundacions de disminuïts físics, psíquics y sensorials, sense ànim de lucre, per les activitats de caràcter pedagògic, científic, assistencials i d’ocupació que portin a terme per a l’ensenyament, educació, rehabilitació i tutela dels disminuïts, encara que venguin els productes dels tallers dedicats a les esmentades finalitats, sempre que l'import d'aquesta venda, sense utilitat per a cap particular o tercera persona, es destini, exclusivament, a l'adquisició de matèries primes o al sosteniment de l'establiment.

d) La Creu Roja Espanyola.

e) Els subjectes passius als quals els sigui d’aplicació l’exempció en virtut dels tractats o convenis internacionals.

d) A l'empara del que disposa l'article 15.2 de la Llei 49/02, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, estaran exemptes, per les explotacions econòmiques detallades en l'article 7 de l'esmentada llei que desenvolupin en compliment del seu objecte o finalitat específica, les següents entitats sense finalitats lucratives, sempre que compleixin els requisits establerts a l'article 3 de la mateixa llei:

- Les fundacions.

- Les associacions declarades d'utilitat pública.

- Les organitzacions no governamentals de desenvolupament a que es refereix la Llei 23/98, de 7 de juliol, de cooperació internacional per al desenvolupament, sempre que estiguin constituïdes com a fundacions o associacions.

- Les delegacions de fundacions estrangeres inscrites en el registre de fundacions.

- Les federacions esportives espanyoles, les federacions esportives territorials d'àmbit autonòmic integrades en les anteriors, el comitè olímpic espanyol i el comitè paralímpic espanyol.

- Les federacions i associacions de les entitats sense finalitats lucratives a que es refereixen les lletres anteriors.

2. Els subjectes passius als quals es refereixen els pàrrafs a), d), g) i h) de l'apartat 1 anterior no estaran obligats a presentar declaració d’alta a la matrícula de l’Impost.
3. Par a l'aplicació de l'exempció prevista a la lletra c) de l'apartat 1 anterior, el Ministre d'Hisenda establirà els supòsits en què s'exigirà la presentació davant l'Agència Estatal d'Administració Tributària d'una comunicació fent constar que es compleixin els requisits establerts en la lletra esmentada. Aquesta obligació no s'exigirà, en cap cas, quan es tracti de contribuents per l'Impost sobre la renda de les persones físiques.
4. Els beneficis regulats en les lletres b), e) i f) de l’apartat 1 anterior tindran caràcter pregat i es concediran, quan procedeixi, prèvia instància de part.
5. L'aplicació de l'exempció de la lletra i) de l'apartat 1 anterior estarà condicionada a que l'entitat comuniqui a l'Ajuntament que s'ha acollit al règim fiscal especial i al compliment dels requisits establerts en la Llei 49/02, de 29 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.

Article 5. Bonificacions i reduccions.

1. A l'empara del que preveu la Llei 20/90, de 19 de desembre, sobre règim fiscal de cooperatives, gaudiran d'una bonificació del 95% de la quota les cooperatives, llurs unions, federacions i confederacions, així com les societats agràries de transformació. 

2. Els que iniciïn l'exercici de qualsevol activitat professional gaudiran d'una bonificació del 50% de la quota corresponent, durant els cinc anys d'activitat següents a la conclusió del segon període impositiu de desenvolupament de la mateixa. Aquest període caducarà una vegada transcorreguts cinc anys des de la finalització de l'exempció prevista a la lletra b) de l'apartat 1 de l'article anterior. 

3. A l'empara del que preveu la nota comú primera de la divisió 6 de les tarifes de l'impost, quan els locals en què realitzin les activitats classificades en aquesta divisió restin tancats més de tres mesos per la realització d'obres majors per a les quals es requereixi l'obtenció de llicència urbanística, la quota corresponent es reduirà en proporció al nombre de dies que resti tancat el local. 

4. A l'empara del que preveu la nota comú segona a la divisió 6 de les tarifes de l'impost, quan es duguin a terme obres a les vies públiques, que tinguin una duració superior als tres mesos i afectin als locals en què es realitzin activitats classificades en aquesta divisió que tributin per quota municipal, es concedirà una reducció de fins al 80% de la quota corresponent, atenent al grau d’afectació dels locals per les dites obres. 

Article 6. Procediment de concessió de beneficis fiscals i reduccions.

1. Les sol·licituds per al reconeixement dels beneficis fiscals regulats en els articles 4 i 5 d'aquesta ordenança amb caràcter pregat s'han de presentar, juntament amb la declaració d'alta en l'impost, a l'entitat que dugui a terme la gestió censal, i hauran d'anar acompanyades de la documentació acreditativa. L'acord pel qual s'accedeixi a la petició fixarà l'exercici des del qual el benefici s'entén concedit.

2. Els beneficis sol·licitats abans que la liquidació corresponent adquireixi fermesa tindran efectes des de l'inici del període impositiu a què es refereix la sol·licitud, sempre que en la data de l'acreditament del tribut haguessin concorregut els requisits legalment exigibles per al gaudiment de l'exempció.

3. Les reduccions regulades en els apartats 3 i 4 de l'article anterior es concediran per l'Ajuntament a sol·licitud dels contribuents afectats. L'acord de concessió fixarà el percentatge de reducció i inclourà, si s'escau, el reconeixement del dret a la devolució de l'import reduït.

Article 7. Quota tributària. 

La quota tributària serà el resultat d'aplicar a les tarifes de l'impost, els coeficients de ponderació i situació regulats en els articles 8 i 9 d'aquesta ordenança, així com les bonificacions regulades en l'article 5 anterior.

Article 8. Coeficient de ponderació.

D'acord amb l'establert a l'article 86 de la Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, sobre les quotes municipals fixades en les tarifes de l'impost s'aplicarà, en tot cas, un coeficient de ponderació, determinat en funció de l'import net de la xifra de negocis del subjecte passiu, segons el quadre següent:

Als efectes de l'aplicació d'aquest coeficient, l'import net de la xifra de negocis del subjecte passiu serà el corresponent al conjunt d'activitats econòmiques exercides pel mateix i es determinarà d'acord amb allò previst en la lletra c) de l'apartat 1 de l'article 4 d'aquesta ordenança.

Article 9. Coeficients de situació. 

Als efectes del que preveu l'article 88 de la Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, les vies públiques d'aquest municipi es classifiquen en una única categoria fiscal.

Article 10. Període impositiu i acreditament. 

1. El període impositiu coincideix amb l'any natural, excepte quan es tracta de declaracions d'alta; en aquest cas comprendrà des de la data de començament de l'activitat fins al final de l'any natural.

2. L'impost s'acredita el primer dia del període impositiu i les quotes seran irreductibles, excepte quan, en els casos de declaració d'alta, el dia de l'inici de l'activitat no coincideixi amb l'any natural, supòsit en el qual les quotes es calcularan proporcionalment al nombre de trimestres naturals que resten per finalitzar l'any, inclòs el d'inici de l'exercici de l'activitat.

També, i en el cas de baixa per cessament en l'exercici de l'activitat, les quotes seran prorratejables per trimestres naturals, exclòs aquell en el que es produeixi aquest cessament. Amb tal fi els subjectes passius podran sol·licitar la devolució de la part de la quota corresponent als trimestres naturals en els que no s'hagués exercit l'activitat.

No obstant allò disposat en el paràgrafs anteriors, en els supòsits de fusions, escissions i aportacions de branques d'activitat regulats en el Capítol VIII del Títol VIII de la Llei 43/95, de  27 de desembre, de l'Impost sobre societats, les declaracions d'alta i baixa que hagin de presentar respectivament les entitats que iniciïn i cessin l'exercici de l'activitat, produiran efectes a partir de l'1 de gener de l'any següent a aquell en el qual es produeixi la fusió, escissió o aportació de branca d'activitat de què es tracti. En conseqüència, respecte de l'any en el qual tingui lloc l'operació no procedirà cap devolució o ingrés, derivats de les quotes pels trimestres durant els quals aquestes entitats hagin fet efectivament l'activitat.

3. En les activitats de serveis d'espectacles, quan les quotes siguin establertes per actuacions aïllades, l’acreditament es produeix per la realització de cadascuna d’aquestes, havent de presentar les corresponents declaracions en la forma que reglamentàriament s’estableixi.

Article 11. Règim de declaració i ingrés.

1. És competència de l'Ajuntament la gestió tributària d'aquest impost, que comprèn les funcions de concessió i denegació de beneficis fiscals, realització de les liquidacions que condueixin a la determinació dels deutes tributaris, emissió dels instruments de cobrament, resolució dels recursos que s'interposin contra els esmentats actes, i actuacions per a la informació i assistència al contribuent.

2. Contra els actes de gestió tributària competència de l'Ajuntament, els interessats poden formular recurs de reposició, previ al contenciós administratiu, en el termini d'un mes a comptar des de:

a) El dia següent al de la notificació expressa, en el cas de liquidació d'ingrés directe.

b) El dia següent al de finalització del període d'exposició pública del corresponent padró, en el cas que el tribut s'exaccioni mitjançant padró.

3. La interposició de recursos no paralitza l'acció administrativa de cobrament, llevat que, dins el termini previst per a interposar-los, l'interessat sol·liciti la suspensió de l'execució de l'acte impugnat i adjunti garantia suficient.

No obstant això, en casos excepcionals, l'òrgan competent pot acordar la suspensió del procediment, sense presentació de garantia, quan el recurrent justifiqui la impossibilitat de persentar-la o demostri fefaentment que hi ha errors materials en la liquidació de s'impugna.

4. Les liquidacions d'ingrés directe han de ser satisfetes en els períodes fixats pel Reglament General de Recaptació. Transcorregut el període voluntari de cobrament sense que s'hagi efectuat l'ingrés s'iniciarà la via de constrenyiment i s'aplicarà el recàrrec establert a la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributaria.

5. Les quanties degudes acrediten interès de demora des de l'endemà del venciment del deute en període voluntari fins al dia del seu ingrés, i el susdit interès s'aplicarà sobre el deute tributari, exclòs el recàrrec de constrenyiment. El tipus d'interès és el vigent al llarg del període en què s'acrediti, fixat conforme al que disposa l'article 58.2.c) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre,  General Tributària.

Article 12. Comprovació i investigació.

Per delegació del Ministeri d'Economia i Hisenda, l'Ajuntament o l'Ens al qual hagi delegat aquest les seves competències de gestió tributària, exercirà les funcions d'inspecció de l'impost, que comprendran la comprovació i la investigació, la pràctica de les liquidacions tributàries que, si s'escau, siguin procedents i la notificació de la inclusió, exclusió o alteració de les dades contingudes en els censos, tot això referit, exclusivament, als supòsits de tributació per quota municipal.

Article 13. Gestió per delegació.

1. Si la gestió del tribut ha estat delegada en la Diputació de Tarragona, les normes contingudes en l'article 11 seran aplicables a les actuacions que ha de fer l'Administració delegada. 

2. Quan l'Administració estatal hagi delegat en la Diputació de Tarragona les funcions de gestió censal, l'Organisme de Gestió Tributària portarà a terme totes les actuacions necessàries per a mantenir i actualitzar la matrícula de contribuents, d'acord amb el que disposi la normativa d'aplicació. 

3. Totes les actuacions de gestió i recaptació que dugui a terme l'Organisme de Gestió Tributària s'ajustaran al que preveu la normativa vigent i a la seva Ordenança general de gestió, inspecció i recaptació, aplicable als processos de gestió dels ingressos locals, la titularitat dels qual correspon als municipis de la província de Tarragona que delegaren les seves facultats en la Diputació. 

DISPOSICIÓ FINAL 

Aquesta ordenança entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, i començarà a aplicar‑se a partir del dia 1 de gener de 2005.

El seu període de vigència es mantindrà fins que s'esdevinguin la seva modificació o derogació expresses.

DILIGÈNCIA 

Aquesta ordenança fou aprovada inicialment pel Ple d'aquest Ajuntament en la seva sessió de data 27 d’octubre de 2004, i definitivament 30 dies hàbils desprès de la seva publicació.